2021-08-05

Wiki A

Afrika

simple.wikipedia.org/wiki/Africa

Afrika es nesiamaga maga bi ot geo. Ili abe unisurkuinti ot purne tuta ot geo. Ili abe peri auto plas maga ex idro.


Amerikaantefas

simple.wikipedia.org/wiki/North_America


Amerikaantefas es uni nesiamaga maga a unisurbigeo antefas e destranefas. Ili es a destrafas ot marimaga pasi, a destranefas ot marimaga atlantik, a postefas ot marimaga polantefas. Ili es uni parti antefas ot bi amerika. Parti plasuni postefas es "Amerikamidi". Ili es nesiamaga tri ot geo poste Asia e Afrika.

Amerikamedi

simple.wikipedia.org/wiki/Central_America


Amerikamedi es lokal medi ot bi Amerika, sed es berta parti ot Amerikaantefas. Ili es inter marimaga Pasi e mari Karibe.

Amerikapostefas

simple.wikipedia.org/wiki/South_America


Amerikapostefas es uni nesiamaga a postefas ot Amerika Antefas. Bi nesiamaga na es unine per Kanal Panama.

api

simple.wikipedia.org/wiki/Bee

Api es insek tero. Api kolek pulbeflor. Api multi es eureka a geo tuta kontenne Polpostefas.

arakni

simple.wikipedia.org/wiki/Spider


Arakni abe okta pod e bi nato poison. Parti maga ot arakni fakto korda ot silka. Es klas multi ot arakni.

Asia

simple.wikipedia.org/wiki/Asia

Asia es uni lokal maga ot Geo, partimaga a unisurbiglob antefas. Asia es konek a destranefas a Europa.

asurau

simple.wikipedia.org/wiki/Alphabet

Asurau es sistemgraf, lista ot signa pro graf. Signa dis abe nam "litera". In asurau, uni litera es uni signa pro uni fono.

Atlantik (marimaga)

Marimaga Atlantik es mariaga plas bi ot Geo. Logo Atlantik abe je signifi ot lokal telene ot marimaga dis.

Australi

Australi es uni nasion sefal a unisurbi postefas ot Geo.

Austria

simple.wikipedia.org/wiki/Austria

Austria, nam berita Republik ot Austria, es uni nasion ot Europa medi.

urban sefal (e maga plas uni): Bien
metri: 84 mil milmetri² (plas 113)
antrop: 8,9 milion (plas 97)

No comments:

Post a Comment